Richard Wagner, compositor alemany, important operista del segle XIX. Va néixer el 22 de maig de 1813 a Leipzig, del regne de Saxonia que formava part de la confederació del Rin, i va morir el 13 de febrer de 1883 a Venècia, Itàlia. Les seves aportacions són: l’obra d’art total i l'òpera Nacional Alemanya. El seu gran mecenes fou el rei Lluís II de Baviera, li va fer construir el teatre de Bayreuth per poder representar les seves òperes. Wagner lluita constantment per aconseguir la unió íntima entre poesia, música i escenografia. Constatem que Wagner feia de llibretista i compositor en les seves òperes.
Podem considerar a Wagner com el primer compositor que obra les portes cap a la música atonal que portarà a terme la Segona Escola de Viena. La primera òpera en aquest sentit és Tristan und Isolde, Wagner empra l’excés de cromatismes i això dóna com a resultat que no se sap mai en quina tonalitat estem. Una de les principals fonts literàries de Wagner per crear l’esmentada obra, és el Tristany i Isolda de Gottfried d’Strasburg, un dels poemes més famosos de l’Alemanya medieval. El poder absolut i la fatalitat de l’amor són els temes dominants. Tot i que hem de tenir en compte que hi ha algunes diferències entre el Tristany de Gottfried i el de Wagner.
Richard Wagner comença a treballar el llibret el 1853 i apunta com a inici de la música del Tristany i Isolda la data d’octubre de 1857 que es troba instal·lat a Zurich en una caseta anomenada l’Asil situada dins la finca a pocs metres de la casa del matrimoni Wesendonck. El mes de desembre escriu a Liszt: “Ja que al llarg de la meva vida no he gaudit de la veritable felicitat que dóna l’amor, vull enlairar aquest somni, al més formós de tots els somnis, un monument on l’amor es veurà àmpliament satisfet d’un extrem a l’altre. Al meu cap tinc l’esbós d’un Tristany i Isolda amb la més senzilla però al mateix temps la més àmplia de totes les concepcions musicals i després em rodejaré del negre vel que sura al cim del seu desenllaç i moriré” . Wagner va establir una intensa amistat amb Mathilde, la muller de Otto Wesendonck, el seu mecenes en aquells moments. Cada fragment de l’òpera que feia el comentava a Mathilde que es va convertir en la seva estimada.
Obres:
1. Las hadas (29 de juny de 1833)
2. La prohibición de amar (29 de març de 1836)
3. Rienzi (20 d'octubre de 1842)
4. El holandés errante (02 de gener dee 1843)
5. Tannhauser (19 d'octubre de 1845)
6. Lohengrin (28 d'agost de 1850)
7. Tristany i Isolda (01 de juny de 1865)
8. Los maestros cantores de Nuremberg (21 de juny de 1868)
9. El oro del Rin (22 de setembre de 1869)
10. La valquiria (26 de juny de 1870)
11. Sigfrido (16 d'agost de 1876)
12. El crepúsculo de los dioses (17 d'agost de 1876)
13. Parsifal (26 de juliol de 1882)
Argument de Tristany i Isolda:
Basat en el drama de Gottfried von Strassburg, i a la vegada basat en la llegenda celta de Tristany.
Liebestod
Text i traducció al castellà: de Tristany i Isolda de la part anomenada Liebestod
Original en alemany | Traducció al castellà |
Mild und leise wie er lächelt, wie das Auge hold eröffnet seht ihr's, Freunde? Seht ihr's nicht? Immer lichter wie er leuchtet, Stern-umstrahlt hoch sich hebt? Seht ihr's nicht? Wie das Herz ihm mutig, schwillt, voll und hehr in Busen ihm quillt. Wie den Lippen, wonnig mild, süßer Atem sanft entweht: Freunde! Seht! Fühlt und seht ihr's nicht? Höre ich nur diese Weise, die so wunder voll und leise, Wonne klagend, alles sagend, mild versöhnend aus ihm tönend, in mich dringet, auf sich schwinget, hold erhallend, um mich klinget? Heller schallend, mich umwallend, sind es Wellen sanfter Lüfte? Sind es Wogen wonniger Düfte? Wie sie schwellen, mich umrauschen, soll ich atmen, soll ich lauschen? Soll ich schlürfen, untertauchen? Süß in Düften mich verhauchen? In dem wogenden Schwall in dem tönendem Schall, in des Weltatems wehendem All - ertrinken, versinken, unbewußt - höchste Lust! | Cuan dulce y suave sonríe, como se entreabren sus ojos tiernamente ¿Le veis, amigos? ¿No le veis...? ¡Cómo resplandece con luz creciente! Cómo se alza rodeado de estrellas. ¿No le veis? ¡Cuán valiente y enchido, lleno y sublime, se le inflama el corazón en el pecho! Y de sus labios deleitosos y suaves fluye un hálito dulce y puro: ¡Amigos, mirad! ¿No le percibís? ¿No le veis? ¿Tan sólo oigo yo esa melodía, que tan maravillosa y quedamente, suena desde su interior en delicioso lamento que todo lo revela, en tierno consuelo, gentil reconciliación, penetrando en mí, elevándose, en dulces ecos que resuenan en mí? Esa clara resonancia que me circunda ¿es la ondulación de delicadas brisas? ¿Son olas de aromas embriagadores? ¡Cómo se dilatan y me envuelven! ¿Debo aspirarlas? ¿Debo percibirlas? ¿Debo beber o sumergirme? ¿O fundirme en sus dulces fragancias? En el fluctuante torrente, en la resonancia armoniosa, en el infinito hálito del alma universal, en el gran Todo... perderse, sumergirse... sin conciencia... ¡supremo deleite! |
Recursos musicals: en l'òpera es pot veure un creixendo instrumental fins que el final de la peça acaba tapant el cant de la protagonista que està cantant una cançó pel seu amor.
A) Data i durada de l'activitat: ens ha ocupat 1 hora i 30 minuts, vam començar el dilluns 11 d'abril i hem acabat el dimarts 12 d'abril.
B) Objectiu de l'activitat: còneixer qui va ser Richard Wagner, saber crear una pàgina i saber posar fotos i vidios a les publicacions del bloc.
C) Feina realitzada per cadascun dels membres del grup: col·laborar a buscar informació.
D) Dificultats en la realització de l'activitat: ens ha costat crear la pagina i posar-hi fotos i vidios.
E) Pistes a tenir en compte: cal tenir coneixements bàsics sobre com funciona el bloc.
Publicat per: Oriol Canaleta